RE-INCORPORAR-NOS …

SINDROME POST VACACIONAL

 

Després de les vacances, al tornar a la feina, a l’escola o a la quotidianitat, ens pot costar adaptar-nos-hi. Normalment és un problema passatger, en cert punt normal, i en 1 o 2 setmanes es supera. És un estat normal però que s’ha d’afrontar adequadament. És un procès, no un trastorn. Un comportament lògic, ja que tot canvi pot comportar estrés.

Afecta aproximadament a un 35% de la població entre 35 i 40 anys. Són més propensos els que ja tenen alguna altre problemàtica.

Afecta a tots els col.lectius, però els més afectats són els relacionats amb els feines socio-sanitàries: medecina, serveis socials, educació; i periodisme.

Estat emocional negatiu semblant al trastorn adaptatiu amb estat d’ànim deprimit i ansiós.

El seu origen es pot explicar per:

  • Factors predisponents – Estil cognitius de la persona.
  • Factors precipitant – Canvis en:
    • Bio-ritmes: hora dormir, llevar-se, menjar, …
    • Estil de vida: menys o més oci/joc, menys obligacions o responsabilitats laborals/escolars.
    • En vivències/condicions laborals.
    • Entorn fisic.
    • Tipus  de feines/tasques fem durant dia.
    • En les relacions interpersonals.
    •  …

 

Error de Mentalitat – la gent enten les vacances com un moment per gaudir de la vida quan el que és important és gaudir durant tot l’any.

 

En els adults aquest estat es caracteritza per estar més cansat, amb un estat d’ànim més baix, i també es pot presentar:

  • pèrdua de concentración,
  • insomni,
  • esgotament,
  • irritabilitat,
  • tristesa,
  • apatia,
  • tensió muscular,
  • problemes estomacs / menys gana,
  • tendència a maximitzar els problemes.

Consells per minimitzar els simptomes:

  • paulatinament anar apropant-nos als bio-ritmes habituals als quals ens hem d’adaptar.
  • seqüenciar les tasques que hem de fer, per ordre d’importància.
  • generar pensament adequats per afrontar problemes o dificultats.
  • tenir altres àmbits d’interés.

 

En els nens es caracteritza, per estar més:

  • tristos,
  • ansiosos/nerviosos,
  • porucs,
  • carinyosos amb els pares,
  • reapaèixer enuresi nocturna.

Els pares poden ajudar a fer millor l’adaptació si fan una etapa de concienciació:

  • aniran a l’escola,
  • s’ho passaran bé,
  • aprendran coses,
  • veuran i faran nous amics.

 

Si passades 2 setmanes persisteixen simptomes i no hi ha millora, consulteu a un especialista.

 

Aquet any, amb el Covid-19, hi ha més incertesa a nivell laboral, acadèmic; i possiblement aquesta adaptació ens costarà més que en altres temps.  El temps d’adaptació, segons les circumstàncies de cada persona, poden ser més grans; i els simptomes més intensos.

 

Espero que tots pogueu fer una bona incorporació a la feina, a l’escola, a la universitat, a la quotidianitat, …